Equip

Marta Puxan Oliva (doctora en Humanitats, UPF, 2010) és investigadora distingida del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Ha estat professora de literatura anglesa, comparada i catalana a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Harvard, la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Fou investigadora postdoctoral Marie Sklodowska Curie de la Comissió Europea al Departament de Literatura Comparada de la Universitat de Harvard (2012-15), al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona (2015-2017) i als estudis d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (2017-2020).

És experta en teoria de la narració, estudis racials, estudis literaris globals i ecocrítica. Entre les seves publicacions destaquen el llibre Narrative Reliability, Racial Conflicts and Ideology in the Modern Novel (Routledge 2019) i les coedicons dels números especials de revistes «Rethinking World Literary Studies in Latin American and Spanish Contexts» (Journal of World Literature, 2017), juntament amb Annalisa Mirizio, i «Historicizing the Global: An Interdisciplinary Perspective» (Journal of Global History, 2019), juntament amb Neus Rotger i Diana Roig-Sanz. Ha publicat articles sobre les seves especialitats a diferents tipus de revistes, com ara Poetics Today, English Studies, Letral, Journal of Narrative Theory o Els marges. També ha publicat capítols als llibres The Routledge Companion to Crime Fiction i The Routledge Handbook of Crime Fiction and Ecology.

És IP del projecte ERC Consolidator Grant «Narratives de la criminalitat mediambiental a la mar: Un estudi polièdric del discurs hegemònic sobre el delicte i el dany mediambiental a la mar (des de l’any 1982 fins al present) – OCN». El projecte analitza narratives literàries, fílmiques i d’experts sobre els oceans, en particular les narratives contemporànies que tracten els delictes mediambientals al mar des d’un enfocament interdisciplinari.

També és co-IP, juntament amb Neus Rotger, del projecte R+D «The Novel as Global Form. Poetic Challenges and Cross-border Literary Circulation» (2021-24, PID2020-118610GA-I00), que treballa la novel·la global des del punt de vista del creuament entre les poètiques i la circulació literària.

Ignacio Martínez Armas és graduat en Comunicació Audiovisual i Administració i Direcció d’Empreses (2021) per la Universidad Rey Juan Carlos i màster en Escriptura Creativa per la Universidad Complutense de Madrid (2022). Actualment s’encarrega de la tesi doctoral en estudis fílmics del projecte «ERC CoG Ocean Crime Narratives».

És especialista en l’obra i la figura de Jean Painlevé (1902-1989), documentalista de naturalesa relacionat amb les avantguardes. Ha publicat diversos articles, entre els quals destaca Jean Painlevé, autor de referencia europeo para el desarrollo del documental surrealista de naturaleza (2023), i ha participat en dos congressos internacionals (anys 2021 i 2023). En l’àmbit de la literatura, ha fet recerca sobre la representació animal a la poesia (2022). També ha treballat com a activista, investigador i divulgador a Irlanda, a l’ONG Good Energies Alliance Ireland. Ha desenvolupat diferents projectes, entre els quals es troba un projecte de biodiversitat a Ballinaglera, Leitrim (2022-23).

Ha estat finalista nacional de poesia infantil (2017) i finalista internacional a la convocatòria «Projectar el canvi: creació audiovisual i crisi ecosocial» (2022).

Laia Ventayol García és investigadora, artista visual i docent. Actualment realitza la tesi doctoral en Literatura Comparada, formant part del projecte «Ocean Crime Narratives» (ERC Consolidator Grant), amb seu a la Universitat de les Illes Balears, IP Marta Puxan-Oliva. Ventayol va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a la Akademie der Bildenden Künste Nürnberg, rebent el títol de Meisterschülerin (Prof. Heike Baranowsky). L’any 2021 obtingué el Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona, pel qual li fou atorgat el Premi Extraordinari.  

Entre d’altres reconeixements, ha rebut el premi als artistes debutants de la Akademie der Bildenden Künste Nürnberg (Debütantenförderung, 2023), la beca de residència d’artistes del programa Sant Andreu Contemporani a Barcelona (2023) i la Beca Barcelona Crea (2023); l’any 2022, obtingué l’ajuda del CAC Ses Voltes Arts Visuals Palma per a projectes de recerca i la beca de residència per a artistes internacionals del Museu d’Art de Seül; i l’any 2019, se li atorga la beca per a la igualtat de les dones a la recerca del Ministeri de Ciència, Investigació i Art de Baviera (Stipendienprogramm zur Realisierung der Chancengleichheit für Frauen in Forschung und Lehre, 2019). 

Ventayol es col·laboradora del grup LiCETC, vinculat al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Recentment ha participat al XIX Congreso Internacional ALEPH (2023) i a la LXVIII Annual Anglo-Catalan Society’s Conference (2023). Fou professora lectora (Lektorin) d’espanyol econòmic al Centre d’Idiomes de la Universitat de Bayreuth a Alemanya (2018-2020). I treballà com a professora associada (Lehrbeauftragte) de llengua catalana i espanyola al Centre d’Idiomes de la Universitat Friedrich Alexander d’Erlangen-Nuremberg (2010-2017). De forma paral·lela i independent, sempre ha realitzat projectes d’art visual. Ha exposat la seva obra, per exemple, al Casal Solleric de Palma de Mallorca, Dilalica de Barcelona, la Galeria Maior de Pollença, Seoul Museum of Art Nanji Residency, Festival Loop de Barcelona, The Green Parrot de Barcelona, Kunstquartier Bethanien Berlin, Wiensowsky & Harbord Berlin i al CCA d’Andratx, etc.   

Graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2016) i màster en Patrimoni Cultural per la Universitat de les Illes Balears (2020). Actualment, està desenvolupant la seva tesi doctoral dins del programa de Doctorat d’Història, Història de l’Art i Geografia de la Universitat de les Illes Balears.

Durant els darrers anys, ha realitzat una intensa tasca de recerca i divulgació centrada en les societats pesqueres i la seva patrimonialització. La seva recerca es centra principalment en l’anàlisi dels rols de gènere dins d’aquestes comunitats a partir de la memòria oral, la cultura material i el patrimoni fotogràfic i audiovisual. Ha desenvolupat aquestes línies d’investigació a nivell internacional mitjançant una estada de recerca al Museu de la Pesca d’Escòcia (Regne Unit), on participà activament al projecte «FishNet Digitisation Project» (2022). Així mateix, ha estat Investigadora Principal de dos projectes autonòmics competitius finançats per l’Institut d’Estudis Baleàrics (2021) i l’Institut Menorquí d’Estudis (2022) centrats en el paper de les dones a les comunitats pesqueres de Mallorca i Menorca. A més, forma part de l’equip d’investigació del projecte «Narratives de la criminalitat mediambiental a la mar: Un estudi polièdric del discurs hegemònic sobre el delicte i el dany mediambiental a la mar (des de l’any 1982 fins al present)». Recentment ha obtingut el premi Ciutat de Palma Montserrat Casas d’Investigació (2022) per un estudi de les venedores de peix de Palma. També, ha treballat com a investigadora per al Museu Marítim de Mallorca en el marc del projecte «Diàlegs amb la mar» (2021).

Ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals, com ara el «50th International Congress of Maritime Museums» (Halifax, Canadà, 2022), el «I Congreso de Antropología Feminista» (Sant Sebastià, 2022), la «International Conference Mermaids: (En)Gendering Maritime Labour and Business History» (Ljubljana, Eslovènia, 2022) o el «7º Congreso Internacional de Antropología de la AIBR» (Portugal, 2021). Actualment, està treballant en diverses publicacions centrades en l’antropologia de les comunitats pesqueres, entre les quals destaquen l’article Unsustainable Practices Among Contemporary Maritime Fishing Communities of Mallorca (Balearic Islands, Spain): A Socio-Ecological and Historical Approach, de la revista Sociologia Ruralis, així com el capítol de llibre To Sea In The Land: Fishwomen’s Social Capital In Traditional Fishing Communities In Mallorca (Spain), de l’editorial Brill (en premsa).

Daniel Albero Santacreu (doctor en Prehistòria i Arqueologia, UGR, 2011) és professor titular del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, institució on ha desenvolupat la major part de la seva docència des de 2011 als graus d’Història i Educació Primària. Des de 2015 també imparteix l’assignatura Patrimoni Marí Arqueològic i Etnològic, del Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió (UIB).

És membre del Grup de Recerca en Cultura Material i Patrimoni Arqueològic (ARQUEOUIB) i ha participat com a investigador a nombrosos projectes R+D competitius a nivell europeu, estatal i autonòmic. A més, ha fet estades de recerca al Museu Britànic (2007), a la Universitat de Ghana (2011, 2012 i 2013), al Departament d’Arqueologia de la Universitat de Sheffield (2012), a la Junta de Museus i Monuments de Ghana (2014) i a la University College de Londres a Qatar (2016). Ha desenvolupat una intensa recerca arqueològica i etnogràfica centrada en l’estudi de les pràctiques, l’agència social, l’habitus i la resiliència en diverses societats i períodes. A les seves investigacions ha tractat diferents temes, com ara el rol social de la tecnologia, la construcció del paisatge, la mobilitat i el contacte cultural. Així mateix, ha realitzat una important tasca de recerca i de transferència de coneixement centrada en el patrimoni marítim, etnològic i arqueològic, col·laborant amb institucions com l’Agencia de Turisme de Balears.

Fruit d’aquesta recerca ha realitzat més de 100 publicacions científiques, entre les quals destaquen els capítols inclosos en els llibres Children, identity and space (Oxbow Books), The Prehistory of Iberia: Debating Early Social Stratification and the State (Routledge) i Oxford Handbook of Archaeological Ceramic Analysis (Oxford University Press). A més, ha publicat nombrosos articles a revistes indexades, com ara Journal of Mediterranean Archaeology, Journal of Contemporary Archaeology o Archaeological and Anthropological Sciences. Entre les seves publicacions destaquen el llibre Materiality, Techniques and Society in Pottery Production (De Gruyter, 2014) i la coedició del número especial Etnoarqueologías desde España de la revista Complutum (2017). És coautor, juntament amb Ariana Domínguez, de l’article Unsustainable Practices Among Contemporary Maritime Fishing Communities of Mallorca (Balearic Islands, Spain): A Socio-Ecological and Historical Approach, publicat al número especial «Multiple Dimensions of Sustainability in Rural Europe», de la revista Sociologia Ruralis.

Esteban Morelle Hungría és investigador en Criminologia Verda i Dret Ambiental. La seva investigació es centra en l’estudi dels impactes antròpics sobre ecosistemes aquàtics. És doctor en Dret per la Universitat d’Alacant, amb una recerca titulada Nous reptes en la protecció del medi marí. La reconnexió verda: entre el dret ambiental i la criminologia per a la conservació de la biodiversitat. S’ha especialitzat en l’estudi del dany ambiental sobre espècies marines, on destaquen els seus treballs de recerca sobre la Posidònia oceànica, la pesca il·legal i el soroll submarí. És col·laborador honorífic de diferents centres de recerca (LINCC, UIB; CIBIO, UA) i membre de diferents associacions i col·lectius (GEPC, ESC, SEIC). L’any 2016, el seu treball de fi de grau en Criminologia va ser seleccionat com a finalista al «XII Congrés Espanyol de Criminologia», celebrat a la Universitat de Barcelona. L’any 2021, va obtenir un contracte postdoctoral Margarita Salas a la Universitat d’Alacant, on va restar fins que va obtenir una plaça de professor ajudant doctor de Dret Penal i Criminologia a la Universitat Jaume I, on és professor permanent. També és professor col·laborador als estudis de Criminologia a la Universitat Oberta de Catalunya des de 2019.

Ha realitzat diverses estades de recerca tant a nivell nacional com internacional, al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), a l’Institut Universitari d’Estudis Europeus de la Universidade da Coruña i a la University of Bergen, entre d’altres. Al 2024, ha estat guanyador de l’ajuda de mobilitat internacional “José Castillejo” del Ministerio de Universidades, per realitzar el projecte Análisis multinivel de la contaminación acústica subacuática de buques en el ártico. Calentamiento global, cambio climático y sus consecuencias desde la ecocriminología.